23/11/2013

La culminació d’un somni

Edifici-de-les-Escoles-Velles-(Gelida)(1)

“Potser ha estat un procés massa llarg”, ens deia en Lluís Valls als pares que vam ser a la reunió de presentació del projecte d’ubicació de l’escola de música a les Escoles Velles.

Si ho mirem en termes subjectius, potser sí: alguns dels nostres fills -els de les famílies que vam començar a creure en l’escola- ja han acabat o estan a punt d’acabar els primer cicle. Si ho mirem objectivament, el temps ha estat, segurament, l’idoni -com deia la Martina- per deixar que s’anés coent a foc lent, assegurant-nos que els ingredients eren bons, i convencent-nos que no només el projecte s’anava consolidant sinó que disposar d’un lloc era imprescindible pel seu futur.

No podem amagar l’alegria: una escola que funciona, que té alumnes, en un edifici emblemàtic, que necessitava una intervenció urgent, en una lloc fantàstic. I sobretot estem molt contents de que en aquests moments tan difícils de l’economia del nostre país hi hagi a Gelida una aposta ferma i decidida a favor de l’educació i la cultura.

Sempre plana el dubte, però: la crisi, el finançament, el manteniment, la polivalència… Quan fa cinc anys vam presentar el projecte a l’ajuntament, ja en feia uns quants que l’escola anava fent el seu camí, però semblava evident que no es podia continuar per la mateixa via. En aquell moment, vam insistir moltíssim en la necessitat d’arrelament, d’integració, de crear complicitats en tot l’entramat cultural de Gelida. No tenia cap sentit -ni pensàvem que l’ajuntament ho acceptés- una escola que formés alumnes excel·lents si no servia per dinamitzar una vida musical de poble, vida musical tan activa a Gelida en el present i al llarg de la història. L’escola és el complement, el que aglutina petits i grans per donar-los una formació i permetre que esdevinguin protagonistes.

A hores d’ara més de 150 alumnes passen per les aules, s’organitzen en combos, actuen -i més que ho faran- en diversos actes pel i per al poble. Sí que vivim una crisi terrible, però hem de deixar de banda la cultura i l’educació? L’escola de música de Gelida no és en absolut elitista, integra, dinamitza… Col·labora amb els centres educatius, l’esbart, les corals, a poc a poc va oferint els tallers -qui no coneix algú del cor de góspel?-… Podem arribar a fer moltíssim… Per a l’escola el fet de tenir un espai propi ens ofereix noves oportunitats a desenvolupar i sobretot ens ofereix la possibilitat dedesenvolupar plenament aquests objectius. Ens cal un espai adequat, obert a propostes, però no un espai que sigui tan disposat a fer-ho tot que al final no permeti fer res seriosament. Això sí que seria una pèrdua de diners i d’esforços. I no ens ho podem permetre. A un edifici dedicat a una escola de música se li exigeixen unes característiques, no ho podem oblidar. L’escola és polivalent, qualsevol que se’ns hagi acostat no en pot tenir cap dubte . I més que ho serà. Hi cabran altres arts? Per què no? En el mateix edifici? Algunes coses sí, altres no, però es buscaran fórmules de relació, segur.

Sempre hem de millorar. I hem d’estar atents. Però ara, amb la notícia recent que hi ha un projecte d’edifici en marxa, no podem deixar de felicitar-nos i agrair molt sincerament tot l’esforç per aconseguir-ho, que no ha estat petit ni gens menyspreable. Felicitar als pares, mares i alumnes que any rere any segueixen apostant per l’Escola tot i les seves mancances, felicitar a la Direcció i al claustre de professors per treballar amb il.lusió i sense descans tot i que les condicions no han estat les ideals, felicitar a tots els agents polítics i no polítics que heu estat dedicant-t’hi, temps, ànims i esforços, i a tots aquells que heu donat suport a l’escola. No ha estat fàcil arribar al punt on ens trobem.

Aquest és i serà un projecte de participació real on tots i cadascun dels que heu intervingut n’heu estat i sou peces clau. Sabem que en moments com aquests, no deixa de ser feliçment excepcional una bona notícia relacionada amb la cultura i l’educació. De debò, moltes gràcies.